Al llarg dels anys treballant al sector de la construcció, he detectat que les persones que realitzen obres a la seva llar acaben tenint els mateixos problemes: falta de professionals a l’obra, obres que s’allarguen més del previst, pressupostos que s’incrementen de manera poc justificada, falta d’acompanyament, manca d’empatia i ambient fortament masculinitzat. Les persones que decideixen realitzar una reforma o rehabilitació a la seva llar posen en mans de terceres persones el seu habitatge i els seus estalvis. I moltes vegades sense garanties, ja que no coneixen l’empresa a qui contracten. No formalitzen contractes. No estan informades correctament... Per altre banda, com a arquitecta tècnica, m’he trobat amb personal a l’obra sense formació, increments injustificats en els terminis de l’obra i pressupostos...  He acabat fent un acompanyament a les persones promotores de l’obra per tal d’assessorar-les i guiar-les en temes que sortien fora del meu encàrrec com a directora d’obra i projectista. La qual cosa m’ha implicat més temps de dedicació. Dones a la construcció A més a més, també pateixo com a dona la masculinització del sector, en especial, a peu d’obra. La qual cosa fa que sigui un ambient hostil tant per a clientes, com a tècniques o personal d’oficis. A banda de fer la nostra feina hem d’estar justificant-nos en tot moment, patint al final una situació de desgast que: empeny a que moltes dones acabin deixant la professió, que directament no és sentin atretes per ella o que no l’hagin exercida encara que tinguin la formació adient. Actualment...